Part 16 (bis) - 🇧🇷 Brasil (vol. 2)
Perdoneu que alguna cosa he fet malament en el primer email. ⛱️🩴🦈🐢🌅🌧️🐬🍹🤿🪘🥁🇧🇷
Dia 199 - 27 de gener
🇧🇷 Recife → 🇧🇷 Fernando de Noronha
Galapaginhos
Ben aviat al matí deixo la capital de Pernambuco.
Agafo un vol cap a l'illa Fernando de Noronha.
Fora de Brasil no la coneix gaire gent, a Brasil, és considerat el paradís. I se'l considera per moltes raons que espero poder verificar els pròxims dies.
Diuen que és l'únic lloc al Brasil on pots deixar les coses tranquil a la platja i banyar-te sense preocupacions.
Diuen que te unes platges paradisiaques.
Un submarinisme increible.
Una vida animal única.
Una illa situada al ben mig de l'atlàntic amb un clima excepcional.
A vegades se li diu "les galàpagos del Brasil".
Per totes aquestes raons, està també considerat com un lloc molt car pels brasilenys.
Doncs res, avioneta cap allà i a veure què m'hi trobo.
Arribo amb una temperatura excel•lent.
Check in i pagament al hostel. Té bona pinta, sembla que he escollit bé el lloc on passar la pròxima setmana. Això et pot canviar tantissim l'estada… i a més a més llit d'abaix! 💪🏿
Vaig a veure l'empresa de submarinisme per agendar les inmersions i pagar-les.
En 20min acabo de pagar molts diners.
I crec que serà la línea de tota l'estància a l'illa. Pagar, i pagar car.
Tota l'illa és una reserva natural i això ja de per si encareix les coses (impostos per tot arreu dels que ningú està segur que tots es reinverteixin a la illa).
Un cop tinc les butxaques buides de diners, i amb ganes d'omplir-les d'experiències 😂 me'n vaig a caminar per les platges més properes.
L'illa és petita, de punta a punta la pots fer en 15 min en omnibus i 2 hores màxim a peu.
Aquí tothom es mou en el omnibus públic (que passa cada 30min, en teoria) o en aquests buguees que es poden llogar , suposo per un dineral.
Camino fins l'esglesia del poble. I de seguida ja començo a trobar platges….
Paradisíaques…
Tot i no haver estat mai a les galàpagos, crec que s'hi deu semblar bastant.
Al estar al mig del atlàntic, la vegetació no és tant caribenya, les onades són fortes i la vida gran i molt viva.
Algunes ruines que et fan no oblidar que aquesta va ser una base militar des del "d'escobriment d'amèrica" fins a la segona guerra mundial, on tots els aliats van establir-hi base.
Arbres inmensos.
L'illa està dominada per aquesta pedrota.
Llàstima que no s'hi pot pujar.
Omnipresent miris des d'on miris.
No hi ha gaires carrers asfaltats, la majoria són de terra.
Torno al hostel i començo a parlar amb el gerent.
Em donarà a probar les coxinhas. Una especie de "croqueta" amb forma de piramide farcida de pollastre.
Prou bo per matar la gana.
Entre cervesa i cervesa seguirem parlant bastant de temps.
M'explicarà tots els secrets de la illa.
Que si el territori de la illa és propietat de l'estat, que tot funciona a base de concesions als que són originaria de la illa, que aquests relloguen els terrenys a extrangers a canvi de 4.000€ al mes per una parceleta on aquests extrangers hi poden montar algun negoci… etc etc.
En fi, tot això envoltats de bona música brasilera mentres altres taules també gaudeixen i riuren tranquilament.
Brasil, de nou, em recorda bastant a l'Àfrica que vaig visitar fa uns mesos.
Però és un pais amb una cultura una mica més pròxima a nosaltres, i entre això i que en portuñol ens entenem bastant bé, puc generar molta mes empatia amb ells que quan estava a l'Àfrica.
A la nit em van dir que avui hi havia forró, que és com una espècie de samba/salsa mes lenta molt tradicional del Brasil.
Tenia ganes d'anar-hi a veure què.
Dit i fet, vaig caminant per camins de terra ben foscos en els quals no t'atreviries a passar en qualsevol altre lloc del pais.
Això és el que diuen els brasilers, Noronha és l'únic lloc del pais en que pots estar tranquil i deixar les teves coses a la platja i anar-te a banyar sol que no desapareixaran. I ells, aquesta sensació de seguretat la valoren moltissim.
A vegades penso que per nosaltres aquesta sensació de seguretat no la valorem tant perque Barcelona no és Sao Paulo, però penso que t'hi acostumes, i normalitzes viure envoltat de violència i del perill de que et robin.
Abans se'm feia extranya aquesta sensació i no entenia que ho poguessin normalitzar i viure tranquils, però de fet, és el que fem nosaltres amb els carteristes de les Rambles o la platja. Ho normalitzem i vivim tranquils assumint que algun dia ens poden pispar la cartera.
Segueixo caminant fins que arribo al lloc…
Desastre.
S'ha de pagar per entrar. Pensava que aquesta illa era una mica més hippy. Però veig que tot serà pagar i pagar.
No entro.
Baixo a la platja.
Negra nit.
Marea alta.
Lluna 3/4
Les onades colpegen fort el que aquest matí era platja i ara és mar.
En aquest paisatge, penso en la sort d'haver nascut ric i poder gaudir d'aquestes experiències.
Me'n vaig a dormir tranquil.
Dia 200 - 28 de gener
🇧🇷 Fernando de Noronha
🐢 Tartarugas
Avui toca fer un tour per conèixer la illa. És el que tothom recomana fer el primer dia. Tot i que sigui una activitat una mica turística, va bé per situar-te i descobrir tots els raconets de la illa.
Comencem per la la punta més al nord, el punt encara anomenat Air France, ja que els francesos van ser uns dels molts exèrcits que van establir-hi base.
La illa dona completament la sensació d'estar al mig del oceà, no té vegetació caribenya, sino una mica mes agreste, terreny bastant volcànic i mar agitat sempre. Destí molt bo per als surfistes.
Algunes de les platges està realment prohibit banyar-s'hi ja que son plenes de taurons. 😱
En d'altres t'hi pots banyar sense problemes tot i saber que algun tauró es possible que hi trobis.
Aquests dos petits pics son el perfil mes cotitzat per les fotos a la illa. És el que la identifica, així de durant el tour hi haurà moltes parelles de brasilers molt enamorats fent-s'hi fotos amb bastant postureo.
Mentres espero a que acabin les seves sessions fotogràfiques, jo em dedicaré a contemplar com les onades fortes del Atlàntic xoquen contre les pedres.
Des del punt on estem es contempla la platja on cada any s'hi fa una de les competicions de surf més reconegudes del mon.
Altres platges amb més roca on deu ser difícil entrar-hi amb tantes onades.
Sabeu aquells famosos articles que a vegades t'apareixen per internet de.. "conoce las 10 playas mas bonitas del mundo"?
Sempre hi cliques i comences a mirar on cullons estan aquestes platges, gairebé sempre estan a pendre pel sac, tant lluny que ni les saps situar en el mapa, i dius, merda, potser algun dia hi aniré… però sempre acostuma a ser un somni llunyà…
Doncs… resulta que Noronha té la platja que ha estat considerada durant 5 anys consecutius la millor platja del mon (tot just ho vaig saber al arribar).
Praia do Sancho és el paradís.
S'hi arriba per una passarel•la situada ja dins la part de parc natural de la illa.
Per baixar-hi, s'ha de fer una mica d'aventura.
Hi ha una petita escala entre les roques.
L'escala té uns horaris de pujada i baixada així que has d'anar en compte a quina hora hi vas.
Com deia al principi, a tot arreu t'avisen del perill dels tiburãos.
Però això no em farà tirar endarrere.
Em poso les ulleres i les aletes i pregunto cap on haig d'anar per veure animalons.
Abans de baixar les escales ja m'he fixat en els punts més foscos del mar. Allà on hi ha roques hi ha vida.
Començo a nedar, primer només sorra, on ja començo a veure ralles que em fan molta por perque em recorda quan em va picar una a Mèxic, i no vull que em torni a passar.
La visibilitat és bonissima sota l'aigua, uns 30m que et permeten tenir-ho tot mes o menys controlat.
Tot i que si apareix un tauró, estàs fotut.
En la primera roca a la que arribo ja em trobo una tortuga de metre i mig descansant, gegant.
M'agrada molt com li diuen a les tortuges a Brasil, Tartarugas. 🐢
Faig una mica d'apnea cap abaix per comprobar el tamany de la tartaruga, és ben gran. No m'hi apropo molt per no molestar-la.
Com que no es mou gaire, me'n vaig cap a la següent roca.
Allà si que em trobo una tartaruga nedant a poca profunditat, la segueixo una estona.
Està nedant tranquila (quan van rapid és molt difícil seguir el seu ritme). Neda en cercles, com esperant alguna cosa.
Al cap de poc, s'apropa una altre tortuga, les dues segueixen en cercles tranquilament mentres me les miro en la distància.
Cada cop s'apropen mes, es rocen una mica i segueixen nedant…
Fins que…
En un moment donat una de les tortugues es recolza a l'esquena de l'altre …
Al principi no entenc molt bé que estan fent, però en una estona em queda clar que s'estan aparellant!!
😱😱😱
❤️❤️❤️
Resulta que ara és l'època de reproducció de les tortugues…
Bfff no em puc creure que ho estigui veient de tant aprop…
L'espectacle és preciós, dues tortugues, una sobre l'altre, tranquiles, deixant-se emportar per les onades, de tant en tant treuen els caps de l'aigua, la famella fa sorolls de plaer…
De sobte, una tercera tortuga s'apropa.
Em penso que està intentant pujar-se sobre del mascle, com si volgués fer un trio…
De sobre es comencen a moure molt violentment i la tercera tortuga marxa amb el cap abaixat…
He trobat un video en el que he entès què va passar. Va ser exactament el que vaig presenciar, i no era un trio, sino que la tercera tortuga estava mossegant la segona per treure-li el lloc!
El coit durarà i durarà, quines cracks les tartarugues…
Jo seguiré allà tranquil, flotant amb elles, algunes onades m'aproparan fins a poc més d'un metre d'elles, no sembla que els hi importi.
De tant en tant s'allunyen una mica…
I segueixen abraçades …
El sol comença a baixar …
No s'escolta res mes que el soroll de les petites onades i de les tortugues…
Segueixo flotant amb elles una bona estona… en silenci…
Haig de parar un moment per pensar exactament què estic vivint.
Estic presenciant l'aparellament de dues tortugues enormes a dos metres de distància a la millor platja del mon mentres cau el sol.
Fins i tot m'emociono quan estic escrivint aquestes línees.
La veritat que el titular és espectacular.
Més ho ha estat l'experiència.
Per acabar de finalitzar el dia el guia ens porta al lloc més comercial per veure la posta de sol.
Un d'aquells llocs en que sempre penses que hi haurà moltissims turistes, doncs la veritat és que s'hi estava prou bé.
Em comenten que la illa està bastant buida de turistes en aquesta època.
Avuí és d'aquelles postes de sol que et penses que no seria maca perque hi havia molts núvols.
Però finalment el sol aconsegueix sortir una mica per sota els núvols abans de desapareixer en l'horitzó.
Ja entrada la nit hi ha festa al hostal. Una de les voluntaries/treballadores marxa i molta gent de la illa es reuneix al bar del hostel.
En un moment determinat comença a ploure a bots i barrals.
Integrar-me en les festes és una mica complicat. El 98% dels turistes son brasilenys, i la majoria no parlen anglès.
Entre una cosa i l'altre em comunico en portuñol. Jo els hi demano que em parlin en portugués per començar a aprendre'n.
Per una conversa 1 vs. 1 és suficient per generar amistats i parlar tranquilament, però en ambits més ludicofestius, ells tots parlant portugués en grup i jo no entenent gaire cosa per la música alta, se'm fa difícil integrar-me.
Sempre es diu que quan parles en una llengua no nativa no sembles tan inteligent o simpàtic com el que ets en la teva llengua materna.
Ja us podeu imaginar que, en una lllengua que no només no és la materna, sino que no la parles, sembles una mica tontet allà al costat tots rient i tu no entenent les gràcies ni podent afegir cap comentari…
I menys si portes un parell de cerveses a sobre…
Tot i això, avui també me'n vaig a dormir content. No cada dia es veu l'aparellament de les tartarugas verdes en la millor platja del mon…😊
Dia 201 - 29 de gener
🇧🇷 Fernando de Noronha
Mergulho
Avui toca aixecar-me aviat.
Avui toca fer mergulho con cilindro, o en català, submarinisme.
Faré tres dies de submarinisme, al final dels tres dies teniu uns videos molt guapos.
L'illa és ocneguidissima per tenir molts bons llocs per inmersions.
Gairebé totes estan dins del territori protegit.
Doncs aquí que hi anem.
Pugem al barco que ens ha de portar cap als punts d'inmersió.
Ens dirigim cap a la part de l'Atlàntic. El mar comença a moure's molt.
Me n'adono de la sort que tinc de no marejar-me al barco.
Dels 10 submarinistes que som, al final del dia acabaran vomitant 8 d'ells.
Un espectacle digne de veure.
L'espectacle de veritat el veuré sota el mar.
Ja només començar una visibilitat de 30 metres deixa veure moltissimes coses al voltant.
Molts peixets… fins que sota una pedra veiem el primer tauró. En aquesta zona es poden veure lemon, nurse and tiger sharks (no trobo ela noms en català).
Aquest primer que veiem és el nurse shark.
Son prou grans, vora els 2 metres, però són bastant afables i si no els molestes et deixen tranquil.
Les inmersions tranquilissim, tot el rato mirant peixets i coralls per tot arreu.
Una llàstima que no hagi portat càmara. Hi ha un paio que en portava, a veure si em pot passar els videos i els poso.
Acabades les inmersions, torno al hostel per menjar alguna cosa i just torna a passar una tampesta tropical com no s'havia vist en anys (segons els que em diuen els que hi viuen).
Quan passa la pluja, me'n vaig a llegir una estona a una de les platges.. n'hi ha tantes que costa escollir.
Tovallola, banyador, xancles, gorra, crema solar i llibre és l'únic que he fet servir aquests dies.
El sol marxa darrere l'única muntanya de l'illa.
Quan els ocells s'acosten a la vora significa que hi ha bancs de sardines, i els bancs de sardines atreuen els taurons.
Estaré una estona mirant a veure si en vec però hi haurà sort.
Dia 202 - 30 de gener
🇧🇷 Fernando de Noronha
Tauronets
Avui és el segon dia de submarinisme.
La gent no es marejarà tant, no fará tant mala mar.
Les inmersions molt correctes també avui. Probablement hagin estat unes inmersions molt boniques però potser estic molt ben acostumat ja i el caviar se m'està fent cotidià.
El mes destacable és que abans d'acabar la primera inmersió, 6 o 7 taurons estaran rondant els meus voltants, jo m'he distanciat una miqueta del grup i els gaudeixo tranquil, apropant-me una miqueta però amb respecte.
Els taurons limao no són gaire grans, potser del meu tamany, i això baixa una mica el nerviosisme de que puguin ser perillosos.
Em despedeixo d'ells i pujo cap amunt.
Arribats al port aniré a fer una mica de snorkel just allà al costat on diuen que hi ha dos naufragis de vaixells de fa temps.
Al cap d'una estona de nedar i passar pel costat d'unes tortugues trobaré els vaixells enfonsats.
Són grans, però no gaire ben conservats, amb prou feines pots deduir-ne la coberta i veure algun canó.
Mes tard començarà de nou a ploure tropicalment.
Amb aquest aiguat, l'únic que es pot fer és descansar.
Just abans de la posta de sol deixa de ploure i els núvols marxen.
Així que aniré a veure com marxa el sol des d'una formació de pedres on alguns locals m'han dit que hi ha les millors vistes i no és gens conegut.
M'agafo un parell de cerveses del hostel i me n'hi vaig.
Arribo i em trobo un pescador a la punta de la roca.
Xarrem una estona mentres llença l'ham a veure si algun peix pica.
Sota el precipici es poden veure bancs inmensos de sardines.
Ocells sobrevolant tot l'espectacle.
Ralles nedant tranquilament entre sardines i taurons intentant buscar el seu sopar (ho podeu veure en la foto inferior).
Quan el portuñol ja no ens dona per mes conversa em poso a mirar la posta de sol.
Preciosa.
M'estic tornant un expert en això de veure marxar el sol.
Les millors acostumen a ser quan hi ha algun núvol per allà que juguen amb els colors del reflex del sol.
Dia 203 - 31 de gener
🇧🇷 Fernando de Noronha
Sunset
Música Gonzalo: Brazilian Boogie, Disco Funk with Poly-Ritmo & Zag
Avui últim dia d'inmersions. Ja la butxaca no em dona per mes.
Avui seran les millors de totes, a bona profunditat pero amb molt bona visibilitat, tauronets arreu, passarem entre ponts i petites coves.
Seguirem veient tauronets.
Al final de la segona inmersió ens trobarem un mero gegantí, gairebé igual de gran que jo.
Quan els veus al mar, són dels peixos que més sembla que no hagin evolucionat des des de l'època dels dinosaures.
Al final teniu una foto que em van fer amb el mero (i que vaig ben pagar).
En portugués al mero li diuen garoupa (semblant al anglès grouper).
Acabo el submarinisme a la illa amb un bon sabor de boca.
Aquí teniu alguns videos que m'ha passat un tio que va fer les inmersions en mi! Molt guapos!
Ja amb les inmersions registrades vaig a passar la tarda sota un arbre en una de les platges.
És dels pocs llocs amb ombra natural en totes les platges. La resta d'ombres son parassols que s'han de pagar.
I prefereixo estar sota una ombra natural i gastar-me els diners del parassol en una bona caipirinha.
No hi ha gaires plaers mes grans que quedar-se adormit sota un abre sentint el mar de fons.
Em desperto que el sol ja cau.
Preciosa l'estampa amb la lluna i el rainbow.
Si apareixen els ocells vol dir que és el moment de les sardines.
I les sardines porten també els pescadors que n'intenten agafar algunes amb el mètode tradicional.
I les sadines… doncs bé, també porten tiburaos.
Algun surfer intrèpit o inconscient segueix agafant onades tot i tenir les aletes ben aprop.
Mentres que la resta de la platja s'ho mira amb respecte des de la vora del mar.
Dia 204 - 1 de febrer
🇧🇷 Fernando de Noronha
La illa
Avui crec que ha estat un dia bastant representatiu del que significa la vida en aquesta illa.
Em llevo i vaig a buscar l'omnibus.
Els dies que n'hi ha dos en circulació passen cada 30min.
Els dies que n'hi ha un espatllat (que es veu que passa sovint) ja pots anar esperant…
Doncs això, mentres espero a la parada d'omnibus em fixo en la botiga de queviures que hi ha al devant.
És de les poques que hi ha a la illa, i les queviures en si, diguem que escassegen. Oblideu-vos de fruita i de qualsevol cosa fresca.
Tot i ser una illa amb una vida marina espectacular, no es pot pescar gairebé res, així que ni peix hi ha.
La gent entra tranquilament a la botiga, aquí ningú va amb presses.
Alguns caminant, altres amb la sanchez.
Per fi arriba l'omnibus. Gratuit pels moradores (gent que viu a la illa), 1€ pels turistes.
Un senyor em comença a parlar. No entenc gairebé res del que diu però jo afirmo tota l'estona amb el cap.
Li dic al home que vaig cap a la praia do leao.
Em diu que baixi amb ell i que hi anem caminant.
O això és el que entenc.
Baixem, miro el mapa i estem bastant lluny del meu destí.
Comencem a caminar seguint parlant amb portuñol.
Arribem a un poblet de cases mal construides.
El Manuel em diu que el seu pare era militar italià i que ell porta en la illa des del 1947.
Aquí tothom que hi va néixer, o tenia avantpassats militars o presoners.
Entra un moment a casa i torna amb una llauna de beguda.
És aiguardent Pintu, son les 12 del matí.
Es serveix una copeta mentres ens despedim.
Ens donem la ma i em diu: "vais com Deus, Joao, vais com Deus"
Poso direcció a la platja.
A mes a mes del bus, l'altre forma amb la que et mous per la illa és fent autoestop.
Aquí molta gent t'agafa ja que saben dels complicats horaris de l'omnibus.
Em recullen una mare i filla argentines que anaven a la mateixa platja que jo.
Era una platja en la que ja havia estat i en la que es pot fer bon snorkel.
El dia que hi vaig anar vaig veure tortugues així que vaig cap al mateix lloc a veure si hi son.
En trobo una!
Una mica mes a l'esquerra veig una mena de pou dins la roca.
Ja tinc més o menys una mica d'ull en saber on s'amaguen els taurons…
Així que faig una mica d'apnea, baixo una mica i pum!
Allà tenim un tauró!!
Tot i que ja n'he vist uns quants aquests dies, encara em fan una mica de por…
Me'l miro una estona i el deixo tranquil.
Vaig cap a unes altres pedres.
També hi ha uns foradets sota les roques perfectes pels taurons…
I efectivament, de nou, puf!!
DOS taurons movent-se de pedra en pedra…
No sé molt bé perque però fent snorkel em fan més por que fent submarinisme…
Són impressionants… els taurons tenen alguna cosa especial… ja de ben petit et diuen que són perillosos, que són el mal… i quan els veus, no pots evitar no tenir por, no tens res a fer amb animals tant grans, sobretot estant en el seu hàbitat.
I saber que hi ha tantes espècies diferents i que cada una es comporta d'una manera diferent…
Crec que el que em faria més il·lusió veure en pròxims viatges seria el hammerhead shark… (tauró martell).
Ja toca marxar d'aquesta platja paradisiaca.
Passo per la rotonda mes important de la illa.
Tal i com l'illa de Mafia tenia en la seva rotonda un tauró balena, a Noronha hi tenen un dofí.
Jo de moment no n'he vist cap, diuen que són difícils de veure i que t'has de llevar molt aviat i pagar una excursió bastant cara per tenir la possibilitat de veure'ls.
De moment, crec que seria mes adequat posa-hi un tiburão.
M'agrada molt la paraula dofí en portugués, es diu golfinho.
Torno cap al hostel meravellat de la vida en aquesta illa. De la tranquilitat i la naturalesa que s'hi respira.
Però ja puc entreveure que aquí més de dos mesos seguits, t'acabes aborrint.
Com cada dia, s'apropa l'hora en que el sol cau. Avui probo un altre lloc diferent que m'ha recomanat un local.
Cada dia que he estat en la illa hauré vist la posta de sol des d'un angle diferent.
La pedra en la que estic és poc accessible però amb una mica de destresa s'hi arriba.
L'única companyia que tindré serà aquest llengardaix.
N'hi ha moltissims a l'illa, i s'arriben a fer molt grans.
M'expliquen que ara és una espècie endèmica d'aquesta i alguna altre illa.
Es van introduir a l'illa per fer front a les rates, però es veu que no es va tenir en compte que uns dormen de nit i els altres de dia així que conviuen tranquils.
Posteriorment es van introduir gats, que tampoc han acabat amb les rates ja que aquestes es fan molt grans.
En fi, que només falta que els golfinhos que ja hi ha a la illa surtin de l'aigua i una altre profecia més dels Simpson complida.
Aquests llangardaixos no tenen gaire vergonya, saben que els humans els alimenten així que s'apropen bastant, fins i tot es posen bé per a que els hii facis una foto mirant la posta de sol.
Avui els núvols faran acabar abans la posta de sol.
Més tard aniré a menjar una hamburguesa en una placeta simpàtica.
Estic passant bastanta gana a la illa. Entre que hi ha poca oferta, la que hi ha és cara i que sempre està lluny d'on estic arribo a la nit amb molta gana.
Dia 205 - 2 de febrer
🇧🇷 Fernando de Noronha
Últim dia
Avuí és el meu últim dia a l'illa i em vull despedir com cal.
Vaig caminant cap a una de les altres praies que m'han recomanat.
De camí em trobo uns simpàtics cavalls.
Suposo que seran d'algu però estan molt tranquils i lliures…
En aquesta illa tant petita on tothom es coneix seria difícil robar i amagar un cavall…
Arribo a la platja que la marea encara està baixa però poc a poc va pujant.
Poso la tovallola a la sorra i vaig cap a l'aigua.
Just abans d'entrar miro 3 metres devant meu i…
Upsi… 😱😱
Caspitas! Ha anat d'un pel que no m'hi tiro de cap i me'l menjo.
Estaré una estona observant el tauró, a poc a poc n'aniran arribant més.
Fins a quatre taurons a la vora estaran donant voltes…
Suspito que amb la marea baixa han quedat "atrapats" en una mena de banyera natural de la qual podran sortir quan la marea torni a pujar del tot.
Aqui video 1 i video 2 que ho descriuren una miqueta mes.
Vist que en aquesta praia estarà complicat refrescar-me haig de buscar-ne una altre.
Quina millor per despedir-me de la illa que apraia do Sancho, la més bonica del món i on vaig veure les tartarugues copular.
M'haig de creuar tota l'illa.
A la única gasolinera del poble és un bon punt per fer autoestop.
Aquestes carreteres caminant a ple sol es fan dures.
Sort que aquí és molt fàcil que t'agafin.
Per desgràcia em deixaran a mig camí només.
Després esperaré i esperaré i esperaré el bus…
El bus escolar ja podria també servir per millorar el servei…
En fi, que arribo a la melhor praia du mundo.
Faig una mica de snorkel.
Veig només una tortuga.
La platja en si és increïble.
Si li demanessis a qualsevol persona què s'imagina com la millor platja del mon, poc canviaria la seva imaginació del que aquesta platja representa.
Un cop despedit de la platja, faré una mica de caminada cap a la bahía dos golfinhos on en teoria pots veure dofinets a vegades.
No tindré sort.
El que si que veuré seran molts llangardaixos gegants, com el que ahir tenia vergonya de compartir amb mi la posta de sol, però molt mes grans.
Tampoc tenen vergonya de grans i s'apropen bastant.
Ja mes tard em toca la següent activitat del dia.
Anar a veure la posta de sol des de l'últim punt que em faltava.
He quedat amb el Jeff, un tio ben trempat que treballa al hostel i parla molt bé el castellà i per tant hi he pogut connectar una miqueta més que amb altres.
Farem una excursió per pujar al piquinho.
És el segon pic més gran de la illa.
Jo vaig poc preparat per fer aquestes pujades de roques ja que vinc de la platja amb xancletes.
Me les trec i pujo la via ferrata descalç.
Sembla una mica complicat el tema.
Al final sort de la corda que m'ajuda a pujar. Video 360°
Les vistes des de dalt són espectaculars. Amb el Jeff estarem parlant una bona estona amb un parell de cerveses mentres el sol cau.
Ell ja porta aquí més d'un any i ja està cansat de l'illa. Tot i això, el veus que cada posta de sol o cada cop que parlem d'animals encara s'emociona com el primer dia.
Em comenta que a ell la illa li ha permès "desconectar i reconectar".
Em sembla una bona frase que podria estar impresa en una tassa de Mr Wonderfull però en aquest moment, on estem, amb el sol que cau i venint d'algú que ja porta uns quants kms a sobre, em sembla una frase prou profunda i senzilla.
M'agrada.
Desconectar i reconectar.
Ho hauriem de fer mes sovint.
Avui el sol si que es despedeix bé de mi.
Jo em despedeixo d'ell i de la illa des de dalt del piquinho.
El bus ens portarà de nou al hostel.
Parlant per aquí i per allà algú m'havia comentat que avui hi havia no se on una espècie d'assaig de carnaval o alguna cosa similar.
Pregunto una miqueta més i ja sé on haig d'anar.
Resulta que avui hi ha assaig de maracatu.
El maracatu és una música semblant a la samba però amb una percusió més dura, més tribal.
L'assaig cada cop va agafant més força.
Cada cop els tambors comencen a sonar més fort. Video
Brutal el ritme i la passió que hi posen. Video
Gent de totes les edats que convinen la cervesa i la percusió a bon compàs.
Una dona comença a cantar.
No entenc com això no és una de les atraccions principals de l'illa. Em flipa aquesta música i l'energia que hi posen.
Entenc que probablement els brasilers ja estan acostumats a aquesta energia i a aquests ritmes i per això no hi ha tant de turisme en aquests assaigs.
En fi, estaran tocant fins ben entrada la nit, jo marxaré a dormir que encara estaran alla patapim patapam.
El primer dia que vaig arribar a l'illa, fent cerveses amb el gerent del hostel, entre altres coses, parlant de la música, em comentava una expresió que ells diuen molt si algú no està content:
"Falta trilha sonora en na vida"
La traducció bàsicament seria que et falta banda sonora/música a la teva vida.
Perque ells entenen així la vida, ells entenen que moure el cos a ritme de tambors et transporta, et conmou, et fa generar grup amb la resta, et fa estar concentrar en aquell precís instant.
En resum, et fa desconectar i reconnectar.
En el pròxim capítol l'amazones brasiler!