Part 5 - 🇺🇬 Uganda (vol. 2)
Aquest també te molt de text, però té una sorpresa al final)
Recordeu que per llegir-lo tot, milor a la pàgina web que al email.
Dia 49 - 31 d'agost
🇺🇬 Jinja
Rafting
Música Gonzalo (me'n vaig oblidar el diumenge)
Avui toca dia de rafting. No n'havia fet mai i fer-ho al naixement del Nil ha estat bastant espectacular…
Tot comença tranquil fins que comencen a arribar els rapids…
Ni fent rafting els cabrons perden el flow…
La barca tomba bastants cops, impossible que ni agafant la corda com si la teva vida depengués d'això, no beguis aigua del Nil pels descosits.
Dia 50 - 1 de setembre
🇺🇬 Jinja
50 dies de viatge
Si he portat els comptes més o menys bé, avui fa 50 dies que estic viatjant. Ja comença a ser una xifra respectable.
Reflexions interessants d'aquests dies:
Es confirma que necesito poques coses per viure.
La felicitat és més avorrida/tranquila del que sembla. (Concepte interessant que potser desenvolupo en algun altre moment)
Està sent més fàcil del que em pensava ser nòmada i no tenir "casa" (tant en el sentit psicològic con en el sentit físic)
Coses de Barcelona (o del primer mon) que no trobo a faltar o que no he fet servir: tv, ascensor, ciutat ordenada, ordinador, gent estressada, problemes estúpids, mentides,
Coses de Barcelona que trobo a faltar (sense ordre): familia, parella, amics, menjar (pernil i oli sobretot), hamaca, abraçades. Res més.
Coses que necessito per viure (apart de les de l'anterior punt): roba, diners (no gaires) i mòbil (massa important estic veient). Res més.
Viatjar sol a vegades és avorrit. Estic aprenent a detectar-ho i gestionar-ho.
Viatjar, i per Àfrica sobretot, cansa
Les inquietuds a futur que tenia a Barcelona no desapareixen ni es solucionen per obra de màgia. (Tampoc ho esperava ni ho buscava)
N'hi ha més però sino això es farà massa llarg.
Dia 51 - 2 de setembre
🇺🇬 Jinja
Del FOMO al JOMO
Ja he parlat una mica del concepte FOMO (Fear of missing out - o la por a perdre's coses). A tots ens passa que de normal, mai volem perdre'ns cap activitat que estigui passant al nostre voltant.
Si vull que el pressupost del viatge em duri un temps, haig d'intentar gestionar el FOMO i convertir-lo en JOMO (Joy of missing out - o la felicitat en perdre's coses). És a dir, deixar de fer coses cada dia. Jinja no és el lloc més indicat perquè és un destí "bastant turístic" per a joves i cada nit s'escolten festes a tots els hostels del voltant. Per sort, ja m'he agafat un hotelet que no hi ha ambient. Entre això i la pluja, estic gestionant bé el FOMO.
Dia 52 - 3 de setembre
🇺🇬 Jinja
Més i més pluja
Sembla que estem entrant en la època de pluges 🌧️. Des de que vaig arribar a Jinja, ha plogut cada dia en algun moment.
M'he pogut relaxar i agafar forces pels dos mesets intensos que venen entre 🇹🇿Tanzania i 🇦🇷Argentina.
Tot i que també m'estic aborrint bastant.
Aquests dies estic intentant baixar el nivell de cerveses ja que en 10 dies intentarem pujar el 🗻Kilimanjaro i la Tania ja m'ha dit que el alcohol no va gaire bé pel mal d'alçada.
Tot i això… difícil no beure una Nile special al naixement del riu Nil…
Dia 53 - 4 de setembre
🇺🇬 Jinja → Sipi falls
Coxis
Arribo al matatu (🚌 que m'ha de portar al pròxim destí).
Fins que no s'ompli, no marxem. Calculo que hi entrarem unes 15-18 persones. Per sort, he aconseguit finestra😎. Però això vol dir que el bus està bastant buit, toca esperar.
Avui era una distància "curta" i tot i això s'ha perdut tot el dia. El seient, dur com una pedra, m'ha fet mal el cul tot el trajecte, més que altres viatges.
Arribo al hostel, molt bones vistes pero terrible tota la resta. Pitjor letrina que l'anterior que vaig ensenyar, dutxa terrible. No em dutxaré ni aniré al lavabo en dos dies… una de les avantatges de viatjar sol és que puc adaptar les exigències higièniques als requeriments del viatge sense cap pressió externa.
Vaig a dormir, quan m'estiro noto que em torna a fer mal el cul, que raro, no pot ser que el llit sigui tant dur… em poso la ma all coxis i noto com una ferideta… ara ho entenc tot!! Per això aquest matí al bus estava tant incomode!!!
No tinc ni idea de com m'ho he fet.
Una de les desaventatges de viatjar sol és que ningú et pot mirar el cul. Així que agafo el mòbil per intentar veure què passa, a l'habitació per sort estic sol, però per desgràcia no hi ha llum.
Així que ja en teniu allà amb els calçotets baixats, mòbil amb flash i a veure què passa.
Aquí teniu la foto.
Culo o codo?
😎 perdoneu la broma…
Nota: tot i la broma, la ferida és real.
Dia 54 - 5 de setembre
🇺🇬 Sipi falls
Circumsició
Avui vaig amb el Ivan, el noi que regenta el terrible hostel a fer una excursió a les cascades del poble.
Les cascades, xules, res espectacular. Aprofito per seguir practicant amb la càmara.
Se'm fa difícil encara pensar que hi ha gent que viu en aquestes cases.
Aquest és el Ivan.
Després, anem a veure una plantació de cafè.
Entre d'altres coses m'expliquen que la closca exterior del cafè, que abans llençaven, ara la guarden i la venen per a fer infusió de cafè - li diuen "cáscara". Diu que algú d'espanya els hi va dir que això es feia. 🤷
La segona reflexió del dia. En la foto superior em teniu picant els grans de cafè per a treure'ls-hi les butllofes. És un treball bastant cansat, els hi pregunto que perquè no ho han "automatitzat" amb alguna simple turbina de fusta ja que tenen la cascada i el riu al costat. Em diuen, que amb la de gent sense feina que hi ha, perque haurien d'automatitzar algo? La gent aquí te temps de sobres per fer-ho manualment , apart de que segur que s'enfadarien em comenta.
El tercer aprenentatge és com es va descobrir el cafè. Diu la llegenda que m'expliquen, que uns pastors a Etiopia, sempre que portaven les ovelles on hi havien plantes salvatges de cafè, per la nit les ovelles no dormien i feien molt de xivarri. Van començar a investigar la planta, i fins a dia d'avuí, on el cafè és un dels negocis més importants del món i que crea molta més pobresa i conflictes dels que ens imaginem.
La quarta història interessant que em comenta el Ivan. Diu que cada any, encara ara, a la seva tribu, els nens de 15 anys han de seguir un ritual i ser tots circumcisats.
El ritual és el següent, un día del mes de Decembre a les 7h del matí els nens comencen a ballar. Paren a les 12 de la nit dormen una hora i a les 2 s'hi tornen a posar fins a les 7h quan surt el sol. I és llavors que el metge de la tribu… pimba!
Un cop circumcisats, es banyen en les aigües de les cascades.
Els següents dies tots van en faldilla i ens hi donen un pal per si algú vol intimar amb ells, poder-los allunyar rapid per evitar terribles mals.
M'he imaginat als de la classe del Santa Anna, tots amb faldilla a 4rt d'ESO, tots amb el pal i la cara de adolescents pajilleros que teniem i intentant-nos fer bromes per a que se'ns empinés i ha estat una estampa divertida.
Per la tarda plou. Ja porto uns dies que em persegueix, resulta que ja hem entrat ja en temperada de pluja.
Dia 55 - 6 de setembre
🇺🇬 Sipi falls → Kampala
Més transport
Avui de nou toca moure's. La ferida del cul encara no està curada i em temo que no em farà el viatge mes fàcil…
El bus se suposa que ha de passar entre les 8h i les 9h…
Com era d'esperar, a les 9h no passa.
Tampoc a les 10h.
Tampoc a les 11h.
Li dic al Ivan que se m'estan inflant mes pilotes ja que a veure què passa.
A les 12h finalment arriba. Anxovat a mes no poder, som unes 18-20 persones aquí dins.
El viatge és llarg.
A les 18h arribo a Kampala, agafo la moto-taxi cap al hostel i quan m'hi sec el coxis em fa molt mal… és llavors quan lligo caps i entenc com m'he fet la ferida, totes les moto-taxis tenen a la part del darrere ferros per a portar-hi coses… això és el que em va causar la ferida tant anar en moto per carreteres terribles els anteriors dies…
Dia 56 - 7 de setembre
🇺🇬 Kampala → Entebbe → Ssese Islands
Llac Victòria
Matatu a Entebbe, antiga capital de Uganda on hi ha el port i l'aeroport.
Barco pel llac Victoria fins a l'illa on passaré els pròxims dies.
Dia 57 - 8 de setembre
🇺🇬 Ssese Islands
Se viene
Coincideixo al hostel amb una parella de suissos amb els que farem una excursioneta en bici en la que de nou, plourà…
Per la tarda començo a agafar fred… crec que estic incubant alguna cosa…
Dia 58 - 9 de setembre
🇺🇬 Ssese Islands
Incubant
Passo una nit terrible, no em trobo bé. Mal de panxa, febre, suor… vaig al lavabo i vomito…
Em trobo millor… deu haver estat una intoxicació.
Durant el dia, estic relaxat al hostel, hi ha hamaques, per fi…
Tot i això, segueixo sense trobar-me molt fi…
Dia 59 - 10 de setembre
🇺🇬 Ssese Islands → Entebbe
Sorpresa!
Aquella nit tornen el mal de panxa, la suor, al•lucionacions, diarrea, en fi, terrible.
Porto uns dies i nits bastant fotut… passar aquests dies sol està sent dur… però, ja és el que he escollit.
Al aixecar-me no puc seguir descansant perque haig de tornar a terra ferma ja que demà volo cap a Tanzania.
Agafo el barco, a mitja tarda arribo al hostel a Entebbe…
Començo a pensar que és hora de parlar amb els meus magnífics amics metges de Barcelona. Hauria d'intentar millorar aquest estat ja que, a part del vol, en 3 dies haig de pujar el Kilimanjaro, i estaria bé estar en condicions.
Els hi comento el meu estat, i el Dani (moltes gràcies per tot 😘) em diu que busqui un centre mèdic i que em faci un test de MALARIA 😱😱😱.
Merda.
No havia pensat en la malaria. Porto 2 mesos per aquí i no m'havia passat. Ja pensava que me'n lliuraria.
No pot ser que tingui malaria 3 dies abans de l'única cosa que tenia planejada en TOT l'any de viatge (pujar el Kilimanjaro).
Total, amb pensament incrèdol, busco un centre mèdic.
Entro, parlo amb el senyor, li demano el test, em fa una petita punxada i posa la sang al test.
Esperem en silenci a la reacció. Nerviós. Malalt.
Al cap d'una estona, el "doctor" mira el test, somriu, em mira: it's positive.
No m'ho crec.
Ja era la última cosa que em faltava per viure la "true african experience"
Torno al hostel.
Com a mínim ja sé què tinc. Començo el tractament creuant els dits que arribi bé pel Kilimanjaro.
Queden 3 dies. Les apostes no juguen a favor, tampoc la recomanació dels meus magnífics amics metges: "si pots endarrerir uns dies el Kili, seria altament recomanable"
El problema és que no puc.
Dia 60 - 11 de setembre
🇺🇬 Entebbe → 🇹🇿 Moshi
Bye bye Uganda
M'aixeco després d'haver passat de nou una nit horrible.
Amb febre i dolor m'haig de canviar de pais.
Avió cap al Kilimanjaro, aterrem. Mig grogui veig que hi ha gent que es mou, veig gent que encara no.
Al cap d'una estona ja trobo extrany que els meus companys de fila no s'hagin mogut. I els hi pregunto perque no. Em diuen que perque aixo és una parada però l'avió segueix a Daar el Salam. I jo como??? Des de quan els avions son autobusos?
Total, que resulta que l'avió estava esperant l'últim passatger que faltava per baixar per tornar a enlairar-se! El que em faltava en el drama, que m'enviessisin a una altre ciutat!!!
Per sort aconsegueixo baixar abans que tanquin la porta…
Faig tots els tràmits d'arribar a un nou pais (obviamemt no dic a ningú que tinc malaria ni que tinc febre). Visat, treure pasta, bus cap al hostel… arribo destrossat.
Demà per sort, ja no estaré sol, arriben la meva amiga Tania i la seva amiga Adriana. Les dues companyes amb les que, en teoria, en dos dies haig de pujar al Kilimanjaro.
Dormo.
Deixarem aquí aquesta entrada del blog. Quan estigueu llegint aquestes línees, és possible que encara segueixi enfebrat al llit, com també és possible (molt menys probable per això) que ja estigui pujant al Kilimanjaro, tot és possible.
Pels qui estiguin preocupats, si no us han arribat noticies desestroses relacionades amb mi per cap altre canal, vols dir que, dins el que cap, dec estar bé. Viu, com a mínim. 🥰
vaaaa que a la iaia li agafarà un infart homeee! Sort que heu pogut retrassar la pujada al Kili. Per qui llegeixi això, ja es troba molt bé. Avui dia 16 acaben de posar-se en marxa i han arribat sense problemes al 1r campament base del Kili.