Recordeu que heu d'anar a la web per poder llegir tot el post.
Dia 35 - 17 d'agost
🇺🇬 Llac Bunyonyi
Pluja
Normalment sempre dic que porto bon temps als llocs. No ha estat el cas al Llac Bunyonyi.
Tot i això, ja venia buscant tranquilitat i sense ganes de fer moltes activitats. Volia descansar una mica. Així que aquesta pluja serà perfecte per parar, descansar i tenir temps de pensar i sentir com està sent aquest viatge, què estic aprenent i com encaminar aquesta aprenentatges un cop acabi el viatge.
Dia 36 - 18 d'agost
🇺🇬 Llac Bunyonyi
El llac
El llac Bunyonyi, el segon llac més profund del l'Àfrica (900m) després del Tanganyika (1470m).
El llac té 29 illes, i cada una té una història a explicar, des de la illa "upside down" on diu la llegenda que una dona anava al bar d'aquesta illa veure cervesa gratis 🍻, fins que un dia es van cansar d'ella i ja no li en van donar mes. Com a càstig, la dona va fer un encant que va donar la volta a la illa i els homes del bar van morir ofegats.
La "Zebra island" 🦓 propietat d'algú que hi ha portat moltes zebres que hi viuen tranquilament. 🤷
O la "Punishment island" on fins als anys 40 s'hi enviaven les dones que havien quedat embarassades abans del matrimoni. La majoria moria de gana o ofegades intentant escapar, la resta, eren rescatades per homes pobres que no es podien casar "oficialment" perque no tenien diners per a pagar la dot.
Ja de per si els llacs tenen un encant diferent. No hi ha onades, cosa que aporta una tranquilitat i un silenci ben diferent al del mar. La gent s'hi mou o amb barquetes a motor que van molt a poc a poc per gastar poca gasolina o amb 🛶 canoes sortides de troncs d'eucaliptus (crec). Sumat a la cultura dels pobles que hi viuen, sembla un lloc tret d'un conte de fades.
Dia 37 - 19 d'agost
🇺🇬 Llac Bunyonyi
Bakiga
Els Bakiga són la tribu que habita als voltants del llac Bunyonyi. Son una de les moltissimes tribus del país i tenen els origens en les tribus Bantú.
Parlen Luchiga, ja me n'estic aprenent alguna paraula.
Luchiga
Orirota - good morning
Wasibota - good afternoon
Agandi - how are you
Nitge - Im okey
Webare mnoonga - thank you so much
Vaig a fer una visita per a que m'expliquin mes d'ells. Em porten a veure al "curandero" d'un dels 8 clans de Bakigas que viuen al vosltant del llac. M'ensenya tots els remeis i encants possibles a fer amb les plantes que creixen al voltant del llac. Amb tot el que m'explica, sembla que tinguin la farmàcia al bosc. Tot i axiò, em comenta que si són coses importants, porta a la gent al hospital 🏥
—
Al acabar el dia, vaig a caminar una estona buscant una bona posta de sol, crec que vull intentar trobar una cosa semblant a la que vaig viure al llac Kivu, crec que no ho trobaré.
Faig cua per arribar a dalt del turó.
A dalt ja m'hi esperen els propietaris del ramat. Porten tot el dia pasturant i ara és hora de tornar a casa.
Dia 38 - 20 d'agost
🇺🇬 Llac Bunyonyi
Nedar
El dia anterior, el "Rasta Caleb", un dels homes que gestiona el hostel em comenta que un parell de cops per setmana fa classes de natació al nens del llac.
Diu que aquest any ja se n'han mort 7 per culpa de no saber nedar. Em diu que si el vull acompanyar i que després farem un passeig per la comunitat. Un "passeig" que s'acabaran convertint en 14km amunt i avall, aquí la gent està acostumada a recórrer distàncies inmenses caminant, no tenen pressa, ja arribaran.
Les classes de natació transcorren amb normalitat. En un moment em ve un nen d'uns tres anys, el poso a l'aigua amb mi a la part on encara toca, li donc un xurro, em despisto un moment amb un altre nen, torno a girar el cap i veig que el nen deixa el xurro tot convençut, intenta nedar i tal i com comença, s'enfonsa cap abaix com si d'una pedra es tractés. 🙄
L'agafo de seguida i el pobre comença a plorar pels descosits.
En fi, encara haig de practicar una mica això de fer de professor. 😅
La caminata resulta ser molt interessant ja que ens endinsem bastant dins de la comunitat.
Tant, que en un moment entrem en una esglesia potestant (en construcció).
Ens posem al final de tot, l'esglesia a rebentar de gent, totes les dones vestides amb colors llampants, els homes amb tratge.
En un moment es fa el silenci i tothom es gira, resulta que em volen donar la benvinguda. 🙄
Haig de caminar pel mig de l'esglesia mentres canten una cançó de benvinguda.
El mestre de ceremònies em fa presentar mentres un traductor tradueix tot el que dic. Poso alguna paraula en Luchiga, tothom riu.
Es fa el silenci i el cura em posa la ma sobre el cap i comença a beneïrme en anglès. "On God's behalf we welcome you to our community, oh Lord protect him in his journey … mes coses que no recordo … amen"
Un cop beneït, seguim la caminada cap a l'escola on la professora i la seva familia han preparat un bon dinar.
—
Un dels inconvenientsbde viatjar "barato" és que hi ha comoditats a les que renuncio. En aquest hostel ha estat el cas del lavabo🚽. Porto quatre dies fent servir una letrina (al llac no hi ha canalització). No n'havia fet servir mai, al no tenir cadena/cisterna fan bastanta podor. Renunciar a aquestes estones de lavabo mirant al mòbil no està sent fàcil.
Dia 39 - 21 d'agost
🇺🇬 Llac Bunyonyi → Kampala
Autobus
Avui toca dia de transport. Qualsevol dia de moure's a l'Àfrica, ja sé que és un dia "perdut".
7:00 🚤Barca fins a la costa.
7:15 🛵Boda boda (aquí els hi diuen així a les mototaxi) fins al poble.
8:00 🚌 assegut al bus que m'ha de portar en 8hores a Kampala
10:00 el bus encara no ha sortit🤦.Està esperant que s'ompli lo suficinet com per a que el viatge surti a compte. Pole pole.
Si el karma existís, pensaria que m'està tornant de cop en aquest viatge totes les estones que he fet esperar a la gent perque jo feia tard.
10:40 El nostre autobús no s'està omplint, ens fan canviar. Jo ja m'havia posicionat estratègicament en una finestra on pensava que dormiria força bé.
Els meus somnis, tirats per la finestra.
Intento entrar en l'altre autobús, però no hi ha lloc, el conductor me'n busca un a la última fila, al mig.
Seran no se quantes hores d'apretamenta, vibració que fa impossible ni llegir ni esciure, la suspenció sembla una molla que cada dos minuts et fa saltar del seient a causa dels bonys i forats a la carretera. N'hi ha molts.
21:00 🛏️arribo al hostel de Kampala…
A vegades penso que ja no tinc edat per fer de "motxilero" com si tingués 20 anys… em fa mal tot…
22:00 Dormo
Dia 40 - 22 d'agost
🇺🇬 Kampala
Planning
Avui dia de descans, encara recuperant-me del trajecte d'ahir. Planifico pròximes etapes del viatge.
Dia amunt dia avall, ja sé què faré cada setmana fins a principis de novembre.
Dia 41 - 23 d'agost
🇺🇬 Kampala → Murchison Falls
Carretera
Em toca moure'm cap al nord del país. Aquest cop no agafo transport públic.
He agafat una furgoneta amb conductor que em portarà a tot arreu.
El destí és el parc Natural de Murchison Falls, la reserva animal més gran del país on, apart de les bestioles, el principal atractiu és el riu Nil i una cascada (ja en parlaré mes endavant).
Demà em toca el primer safari (game drive com li diuen aquí) de la meva vida.
A veure què ens hi trobem!
Hype!!!! 🔥🔥🔥
Dia 42 - 24 d'agost
🇺🇬 Murchison Falls
Safari
Són les 6 del matí i ja hem sortit cap al parc.
En la meva ment, des del desconeixement, sempre havia associat el safari a un viatge de rics per veure animals, no li acabava de trobar la gràcia…
Sembla que això, avui, ha canviat. Els safaris molen, molen molt!!!
Al principi tinc una sensació extranya, com si ja hagués vist aquests paissatges
a la tele, però aquest cop ho veig amb els meus ulls, de tant en tant, me n'haig d'enrecordar i pensar que ara sóc jo qui està aquí.
El Robert, el meu conductor, fa a la vegada de xófer i de guia del safari.
Comencem el matí buscant felins, diu que és aquesta hora, i al vespre, quan són mes actius.
No tenim sort de moment.
La resta d'animals comença la seva activitat una mica mes tard… però quan comença…
🐗 No se quin dels dos, timón o pumba, apareix pel costat.
🐃 Un grup de búfals devant.
🦌 Un grup de antílops a l'esquerra.
🦒 A la dreta, jirafes!
🐘 Darrere nostre, elefants!
🦛 Més enllà, hipopòtams!
Merda!! 🤯🤯 Cap a on miro?
Què no em vull perdre? Què m'estic perdent? On tiro la foto?
La quantitat de vida del parc és impresionant. Així que em relaxo i miro el que passa per devant.
Estarem durant tot el dia donant voltes pel parc mirant animals, però estarem sempre alerta per si veiem algun felí.
A mig matí, una 🦁 lleona dormint sobre un arbre. Està lluny, amb els vinocles amb prou feines es veu.
Seguirem així tot el dia. Tenir el Nil com a marc de fons encara fa que el safari sigui mes atractiu. No només per la èpica que aporta el riu sino perque li proporciona a la sabana un verd més potent, més vida, molts ocells que, quan s'apaga el motor del cotxe, és l'únic que se sent.
Algunes fotos més…
Elefants
Mes elefants
Calavera de búfal
Antílops
Una altre espècie d'antílops
Encara més antílops
Jirafes
Més jirafes
Algun elefant més
Jirafes i antílops compartint territori
Al final del dia, els felins tornen a estar una mica més actius, així que continuem la "cacera" amb especial atenció en trobar un lleopard. L'hem de buscar a les copes dels arbres.
A cada cotxe que ens trobem, el Robert li pregunta si l'han vist. Quan li diuen que si, posa l'accelerador cap a la zona on li indiquen.
No hi ha sort, s'acosta l'hora de marxar, de lluny, es veu tempesta.
Quan ja em donava per vençut, ens trobem dos cotxes parats, tothom molt atent al terra.
El Robert senyala unes taques, i allà el tenim, el lleopard, tranquil, estirat al terra.
Sembla un animal bastant manso, li vaig a disparar una nova foto i just quan estic preparat, es mou, les nostres mirades es creuen a través de la camara, té uns ulls blaus amaneçadors que et congelen. (Semblants als white walkers de Game of Thrones). Caca 💩😰
Apreto el botó, faig la foto.
Dia 43 - 25 d'agost
🇺🇬 Safari i Murchison Falls
Més bestioles
Tornem a començar el dia ben aviat. El sol just està sortint que ja som al parc.
Avui l'objectiu és trobar un lleó, veure'l una mica mes que ahir.
Unes voltes al parc fins que veiem uns quants cotxes parats. I allà el tenim.
El lleó 🦁.
Estirat prenent el sol, segurament fa només una estona s'acaba de calçar un bon 🦬 búfal per esmorzar i està fent la merescuds digestió.
Amb prou feines es mou, en un moment s'aixeca, hi ha uns antílops 🦌 al costat que no l'han vist. El lleó per això, sembla que tampoc els ha vist,
Camina un parell de metres, i torna a estirar-se. M'esperava viure una carniceria digne del National Geographic, però potser m'he flipat una mica.
Ela antílops han tingut sort, sobreviuran un dia més en aquesta hostil terra.
Ara hauria de venir el moment en que posso un link a un album amb mes fotos i videos per qui vulgui investigar mes... Però quan escric aquestes línees estic intentant recuperar les fotos ja que sembla que hi ha hagut algun problema amb la memòria de la tarjeta 😭😭😭😭 Espero poder-les recuperar perque hi ha fotazas, en quan ho faci, les compartiré. ( En veritat ho està intentant l'Antonio, així que Rubio, todos confiamos en ti! )
—
A la tarda fem un creuer pel Nil per anar a veure la cascada. Segons ens diuen, aquelles aigues estan infestades d'hipopotams🦛 i cocodrils 🐊. Sembla que tenen raó.
Finalment arribem a la cascada, la Murchison fall diuen que és la cascada més potent del mon, en 7 metres d'ample ha de passar tota l'aigua que surt del llac Victoria, tota l'aigua del neixament del Nil.
La força que té és imponent.
Es pon el sol amb la cascada de fons.
Tant els animals com jo, tornem a casa amb la feina feta mentres escolto aquesta canço i contemplo com el dia s'acaba.
Iron Lion Zion - Bob Marley & The Wailers
Dia 44 - 26 d'agost
🇺🇬 Murchison Falls → Kampala
Big 5 ✅
Avui ja torno cap a Kampala. Deixo endarrere dos dies de safari espectaculars.
De tornada a la capital, ens parem a un santuari de rinoceronts.
Amb els rinos, en tres dies ja puc dir que he vist els BIG 5 en llibertat. Un altre dia amb la feina feta.
🦬 Búfal africà ✅
🐘 Elefant ✅
🦏 Rinoceront ✅
🦁 Lleó ✅
🐆 Lleopard ✅
Dia 45 - 27 d'agost
🇺🇬 Kampala
Techno
Dia tranquil a Kampala. Passejo una mica.
Per la nit sortiré amb uns coneguts que he fet aquests dies.
Entre ells vindrà el Miti, un noi del que em van passar el contacte i que teoricament dilluns m'ha de fer una visita turistica per Kampala.
Parlem per whatsapp i li comento que avui vaig a una festa techno, que si vol venir.
Em diu que si, que viu a 1 hora de kampala però que vindrà. Li deu agradar molt la festa…
Quan finalment ens trobem, em mira amb una cara extranya, em pregunta el meu nom per tercer cop, i per tercer coo li dic que em dic Joan.
Fa cara de decepció.
Em comenta que a Uganda, Joan és nom de noia i que es pensava que anava a quedar amb una noia… 😂😂😂
Pobret…
Aquí començo també a entendre perque quan he fet el check in als hostels la gent s'ha estat "rient" de mi…
Seria com si a Barcelona, un noi ugandès molt ben plantat es presentés dient: Hola, em dic Josefina.
—
La festa techno va ser molt guapa. De nou, els i les negres ballen i tenen una manera de vestir envejable…
Ells juguen la Champions league del flow mentres que jo jugo a tercera divisió regional (accentuat per el meu look de motxilero, ja que obviament, no m'he portat roba "d'anar arreglat").
(El Miti és el del barret)
Per a qui li interessi, aqui el nom d'algunes cançons del set (tot i que no es veu molt bé, alguna cosa es pot rascar)
Dia 46 - 28 d'agost
🇺🇬 Kampala
Desorientat
Obro els ulls.
On sóc? "Joan, focus" em dic a mi mateix.
Primer, en quin pais estàs? Uganda. Vale, bé.
Quina ciutat? Kampala. Correcte.
Estic al hostel on hauria d'estar? sí. Genial!
No és que ahir acabés ultra perjudicat i no recordi res, però el fet d'estar canviat cada dos dies de llit i de ciutat a vegades em desorienta.
En els 46 dies que porto de viatge, he dormit en 24 llits diferents.
🇿🇦 Sudàfrica: 10 en 21 dies
🇷🇼 Rwanda: 7 en 13 dies
🇺🇬 Uganda: 7 en 12 dia
Crec que serà interessant seguir amb aquests càlculs al llarg del viatge.
Resaca.
Obviament en un dormitori de 9 persones no és el millor lloc per passar una resaca, però és el que toca.
Em passo el dia al hostel. Al vespre busco "best italian restaurant in Kampala".
Per 30€ menjaré com un rei en un italià autèntic.
Oli!!!! No sabeu el que trobo a faltar l'oli d'oliva!!! És el segon menjar que trobo a faltar mes…
El primer és obviament…. El PERNIL!! Em demano una taula d'embotits.
Els italians no tenen el pernil que tenim nosaltres però com a petit intent de recordar com de gustós és el pernil… és la millor aproximació que puc trobar…
Per acabar, un bon plat de pasta que ajudarà a fer passar la resaca.
Dormo amb la panxa contenta.
Dia 47 - 29 d'agost
🇺🇬 Kampala
Fent el guiri per Kampala
Recordeu el Miti? El noi que es pensava que jo era una noia que es deia Joan que volia lligar amb ell? Doncs avui serà el guia turístic d'un noi que es diu Joan que no té cap intenció de lligar amb ell.
Hem quedat a les 11h i ja són les 12h i encara no ha aparegut.
Finalment,12:30 apareix i comencem.
Durant tot el tour m'anirà fent fotos per a publicar-les al seu instagram. Si ja de per si em fa vergonya caminar per llocs poc turístics com pels que em porta, encara ho és mes si algu et va fent fotos i videos com si el tinguessis contractat pel teu propi instagram. Però en fi… coses del viatge. Aquí teniu el resultat, link1, link2 i link3.
Algunes de les coses que hem visitat i alguna dada interessant:
Estació d'autobusos
Mercat més gran i més humil de la ciutat:
Em comenta que la alta taxa de aturats fa crear moltes feines imaginatives - unemployment creates so many different jobs:
Donar canvi de bitllets petits. Al ser tot tant barato, tot es paga amb bitllets petits, de 1.000 o 2.000 ugandan shillings. Els bancs en donen de 50.000 . Hi ha gent que per una comissió petita et dona bitllets petits a canvi de grans
Hi ha molta roba baratissima que arriba o de Xina o donacions de segona ma d'Europa. Aquesta roba regalada es reven al mateix mercat o bé, la compren "diasenyadors" d'allà, la modifiquen una mica i la revenen a la part rica de la ciutat com a roba de disseny. Em comenta el Miti que això fa que mai hi haurà una indústria de roba i disseny potent al país.
Els llibres que es donen des d'europa, arriben aquí i es venen a pes. Les dones del mercat n'arrenquen les pàgines per a fer-ne bossetes/conos per vendre el menjar. Tant és si és un cervantes o un harry potter, és paper.
Les botigues dels mercats o dels edificis son tant cares per ells que en una mateixa botiga hi pot haver fins a 5 negocis diferents. Un que penja la roba a la porta de l'esquerra, l'altre a la porta de la dreta, i el mateix amb les parets del cubicle interior.
Mesquita Gadaffi ( la tercera mes gran d'àfrica)
Tot i que la gran majoria del país és cristiana, hi ha una bona part musulmana.
La mesquita va ser pagada per Muamar el Gadafi com a regal al seu amic i al encara president del país Yoweri Museveni (al poder des del 1986)
Abans d'acabar el tour, anem a un llac a fer una cervesa i xerrar una estona.
Li ensenyo el llibre que m'estic llegint i comencem a parlar del colonialisme. Des d'un punt de vista europeu, és molt molt difícil d'entendre tot el mal que ha fet el colonialisme arreu del mon (especialment a llatino amèrica i al continent africà)
Em diu que el colonialisme físic ja no existeix però que segueix molt present el colonialisme mental.
L'educació al país segueix els estàndards britànics, aprenen coses sobre geografia o política europea que no els serveix per res.
Em comenta que abans lea escoles (o com els nens aprenien) era tots al costat d'una foguera escoltant les històries dels ancians del poble.
Diu que l'aprenentatge amb llibres és una "trampa" perque qui escriu els llibres tindrà la veritat a partir d'aquell moment.
Que no tenen paraules en lugandès per a referir-se a coses tecnològiques i mèdiques, que fan servir les angleses.
Un altre negoci interessant que m'explica és el dels microcrèdits. Hi ha empreses que financien les boda bodas (les moto taxis amb les que molta gent, moltissima, es guanya la vida).
Una boda pot costar uns 1.000€ . Hi ha molta gent que no te aquests diners però que si tenen terres que han heredat, però que no els hi donen redit suficient. El que fan és hipotecar aquestes terres per tenir el crèdit per comprar la moto.
Les empreses de microcrèdit saben que gran part de la gent no els hi podrà tornar els diners i per tant es queden les seves terres.
El realitat, al final, el crèdit és una excusa ja que l'empresa de microcrèdit acaba sent una empresa inmobiliaria.
Dia 48 - 30 d'agost
🇺🇬 Kampala → Jinja
Matatu
Avui toca moure's. Com cada dia de transport, m'espero el pitjor. Vaig cap a Jinja, el poble que es troba al naixement del Nil al llac Victòria.
Avui toca fer servir els matatus. Se'ls hi diu així a les furgonetes típiques que fan servir per moure's per qualsevol lloc.
Les he vist funcionar igual des de Sudàfrica fins aquí.
El transport públic és inexistent, la gent amb menys recursos es mou amb això. Les furgonetes comencen a omplir-se segons destinació, i fins que no están plenes a mes no poder, el conductor no arranca. Això pot trigar entre 5min o 3 hores.
Per sort, avuí no hi ha transit a la carretera i aconsegueixo finestra. Així que viatge increïblement plàcid. Quan ens parem a qualsevol poble, molts venedors posen la ma per les finestrra oferint els seus productes.
Al migdia ja sóc al hostel. Un lloc de puta mare on m'he agafat una habitació per mi sol (mes fotos dle lloc els pròxims dies)
De moment, per la tarda em relaxo, demano el plat estrella de la casa i me'l menjo contemplant la magnificència del naixement del riu Nil.
Brutal aquest capitol també! Genial seguir-te pel món i amb totes aquestes aventures! Una abraçada nen
"Si el karma existís, pensaria que m'està tornant de cop en aquest viatge totes les estones que he fet esperar a la gent perque jo feia tard." 🔝🔝🔝 (si eso es cierto, espero que Blanca nunca haga un viaje así) (un saludo si me estás leyendo, Blanca 👋🏼)
Ya te lo han dicho, pero la confusión entre Timón y Pumba no tiene perdón... ¿O es que de pequeño ya estabas viendo The Wire?
- Timón: https://static.wikia.nocookie.net/disney/images/3/32/Timon-icon.png/revision/latest?cb=20170303031332&path-prefix=es
- Pumba: https://static.wikia.nocookie.net/disney/images/e/eb/Pumbatlk.png/revision/latest?cb=20170317190419&path-prefix=es
Por último, se me están agotando las opciones con lo de las fotos, pero seguiremos intentándolo 💪🏼